Taller de cuina d'estiu

Ahir dilluns 20 de juny vam dur a terme un taller de cuina d'estiu a la llar d'infants l'Oreneta de Terrassa. Aquí teniu el reportatge!

Amanida de canonges, cecina i mango

Xips de pasta Wanton

Gaspatxo de síndria

 Humus amb xips de plàtan

Pollastre al curry amb humus

Amanida de carbassó i gambes

Amanida de rúcula, pera i formatge blau

Pollastre al curry

Tabulet

Crema de iogurt i cogombre

Xupa xups de formatge de cabra

Rocs de xocolata amb coco

Xitake amb cruixent d'arròs i melmelada de ceba

Ingredients
Arròs bullit
Xitake
Melmelada de ceba o ceba confitada

Elaboració

1.Prensem l’arròs entre dos papers vegetals amb un corró i el posem al congelador.

2. Quan sigui ben dur el fregim i deixem absorbir l’oli amb un paper de cuina.

3. Passem el xitake per la paella.

 4. Omplim el cruixent d’arròs amb el xitake i la melmelada de ceba.

Les Tapes

Què són les tapes
Una tapa no és un plat ni un entrepà. Són petites porcions d’alguna cosa per menjar: un tros de formatge, una torradeta amb paté, un tac de truita, un tall de pernil, pop gallec…
Generalment s’acompanyen d’un vi, cervesa o refresc.
En la moltes localitats del territori espanyol hi ha molta tradició de sortir després de la feina amb els amics a fer un “tapeo”, especialment al nord i a Andalusia.
Se sol fer en grup i cadascú paga una ronda.
Abans la tapa acompanyava la beguda sense cap cost addicional. Això ja ha canviat.

 


Els orígens de la tapa
La paraula tapa prové de tapar. A l’època en que els llocs públics no es tenia tant en compte la higiene, la beguda es tapava perquè no hi entrés cap germen, generalment amb alguna cosa fumada o seca com un tall de pernil o penca de bacallà.
Hi ha una anècdota que explica que un rei va visitar una zona costera on feia molt vent i en un establiment va demanar una copa de vi. El cambrer va tapar beguda amb un tall de pernil que el monarca es va menjar complagut. Moments després ja demanava la segona copa de vi acompanyada del pernil al damunt.
També es diu que la tapa va sorgir en una època en que es bevia molt i calia prendre alguna cosa sòlida per acompanyar la beguda.
Altres teories situen el seus origen en el mos que prenien els treballadors a mig matí per aguantar fins l’hora de dinar.
 En francès “étape” fa referència a l’aprovisionament dels soldats quan paraven en una marxa per alimentar-se.

El Raval

Baixant la Rambla a la dreta hi ha el Raval, un barri fruit de l’ampliació de les muralles medievals. Conegut com el Barri Xino de Barcelona, ara és una amalgama de comunitats de diferents llocs del món. Personatges coneguts com Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Maruja Torres i Peret han viscut al barri on ara hi conviuen veïns de tota la vida, paquistanesos, equatorians, marroquins i subsaharians.

Cantonada amb les Rambles i el carrer Tallers trobem la mítica cocteleria Boadas, que passa per ser el temple barceloní dels combinats, de visita obligada. Al carrer Montalegre hi ha l’església que porta el mateix nom pertanyent a una comunitat establerta per les monges Canongesses de Santa Maria de Montalegre, que va donar aixopluc a la Casa de la Caritat el 1802. La seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona també en forma part. L’edifici era un antic establiment destinat a hospici i actualment adaptat a la seva nova activitat de reflexionar sobre temàtiques relacionades amb la ciutat i la cultura urbana. Aixecant la mirada enmig del pati central pot distingir-se clarament el reflex de l’skyline de Barcelona, amb edificis arran de mar i algun vaixell. A dues passes s’obre la Plaça del Àngels amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), lloc de trobada de molts skaters. Aquest espai es va guanyar en esponjar-se Ciutat Vella eliminant cases i carrers molt degradats. Va ser una aposta per tal que un barri que podia esdevenir marginal es vitalitzés dotant-lo d’equipaments culturals i nous espais. Ara el Sol enlluerna aquest lloc de reunió davant l’imponent edifici del Museu, obra de l’arquitecte nordamericà Richard Meier.

Al carrer de l’Hospital, que rep aquest nom perquè s’hi trobava l’antic hospital de la Santa Creu, avui seu de la Biblioteca de Catalunya, hi ha el Teatre Romea i alguns exemples d’establiments que guarden l’encant del modernisme. El Indio, uns magatzems de llaneria i llenceria fundats l'any 1870. El 1922 van ser remodelats per l'empresa de decoració Vilaró i Valls dins una estètica encara plenament modernista. Es van utilitzar materials de primera qualitat, fustes nobles, paper d'or, etc. De l'ornamentació exterior en destaquen els relleus florals i la vistosa decoració de la cantonada. I el Bar Muy Buenas, un local molt popular de finals del segle XIX. Pensat com granja-bar ha anat passant de pares a fills durants tres generacions fins que el 1996 va ser venut i va retornar al seu aspecte original.

A la cruïlla dels carrers Carme i Hospital hi ha la plaça del Pedró, nom que prové de la fita o pedró que assenyalava la confluència dels camins que, venint de Montjuïc i del Llobregat, duien a la ciutat, l'un cap a la Portaferrissa (carrer del Carme) i l'altre cap a la porta de la Boqueria (carrer Hospital). L’església de Sant Llàtzer és una capella romànica que havia format part d'un hospital situat en aquest lloc entre els segles XII i XV. L'absis es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, però havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.

I arribem a la Rambla del Raval presidida pel gat de Fernando Botero. Aquest espai va ser també guanyat pel barri després de l’enderrocament de cinc illes de cases. Plena d’ambient, esdevé un lloc de trobada dels veïns, amb locals nous de trinca com l’Hotel Barceló Raval –amb una terrassa de 360º que ens premet una visió espectacular de Barcelona i locals que conserven la mateixa atmòsfera i essència de sempre, com el vell restaurant Leopoldo de la Rosa Gil.